BON NADAL i FELIÇ 2016

Us desitgem a tots un molt bon nadal i feliç 2016. 

Si encara no heu triat poema de nadal per recitar a les sobretaules en família, us deixem un parell de poemes d'un gran poeta i bon amic.
Josep Pedrals, poeta per necessitat, per voluntat i per encàrrec.


 


NADALA DECADENTISTA

El fred sumeix el foc d’aquestes festes.  
En un racó, el caganer, arrupit,  
rosca budells amb por de les tenebres  
que, rere seu, omplen l’hivern de nit.

Diu que a partir d’avui s’escurça el vespre,  
però foscor més retorçó i neguit…

El fred fa durs els cagallons, com pedres!  
En mal moment l’empeny el que ha paït:  
galets i brou, pollastre i amanida,  
neules, torrons, vi del que dóna vida
i un cava sec. Una vaca i un mul  
se’l miren (las de tant d’esforç de prémer)
i amb quatre brams semblen comentar el tema:  
“Veus com cagar tions fa mal al cul!”

Josep Pedrals

NADALA BARROCA

 

Si el terme “estable” ja apunta 
a un espai deixat i brut,  
no ens vulguem curar en salut
i atenguem a la pregunta:

Quina olor feia el pessebre?  
Entre fems, purins i adob, 
era una gola del llop,  
una fètida tenebra

on una mula i un bou,  
amb la cua espantant mosques,
  remugaven a les fosques
sota l’ègida d’un jou.

Josep, el fuster, combina  
un alè de cebes i alls 

amb la gerdor d’encenalls 
 i l’ungüent de la resina;

no ha fet un camí planer  
ni l’acollida ha estat festa
  i li emana un tuf, la vesta,
  de suor de jornaler.

Suara parint, Maria  
put a salabror de sang,
  a l’agror que, ranciejant,  
s’avinagra i a amoníac;

ha reduït la fortor  
(l’acidesa de gangrena)
  amb un ràpid bany d’higiene
  d’aigua de l’abeurador.

L’olor del nen és un calc
de la mare i sos efluvis,
entre ferro i àcid úric
  i unes pólvores de talc;

i, perquè no desentoni  
amb son natural humà,
deposita aquell quitrà
  virescent que ha nom meconi.

El grup de pastors no tarda
amb sos productes pudents:  
quall de llet a mig ferment,
  formatges, llana suarda…

I entre aquest baf tan intens,  
els Reis, per fer-se els simpàtics,  
deixen remeis aromàtics
  com són la mirra i l’encens.

En aquest món que s’ofega,  
fins i tot la Salvació  
porta sa pròpia sentor,  
perquè respira i batega!

Josep Pedrals