Aniversari Biel


Avui és l’aniversari del Biel 

, fa 4 anys! Per celebrar-ho hem llegit una d’adaptació del conte d’aniversari Vull una corona, d’Ignasi Blanch.
I és clar, el Biel també ha volgut una corona pel seu aniversari.


Vull una corona (adaptació del conte d'Ignasi Blanch)
La Plaça del Rei era al damunt de la muntanya més alta de la ciutat. Tothom sap de la dèria dels reis per ocupar els llocs més alts. El Biel tenia tres anys el dia que, per aquest mateix carrer, va veure passar la carrossa reial. I a dins, al darrere d'una pila de cortines i cortinetes, damunt d'un munt de coixins de colors, hi seia el rei. I, encara més amunt, damunt del cap del rei, hi havia la corona. La carrossa va passar corrent i va desaparèixer carrer enllà. I el Biel va exclamar:
- Quan sigui gran vull ser rei.
Els pares van somriure i no van dir res. "Són coses d'infants", van pensar. Però quan una senyora d'aquelles que no sap què dir a una criatura amanyagava el Biel i li preguntava:
- I tu què vols ser quan siguis gran?
Ell responia:
- Quan sigui gran vull ser rei.
I quan va arribar l'aniversari del Biel i els pares li van demanar:
- Què vols que et regalem?
Ell va respondre:
- Una corona.
Els pares del Biel es van mirar estranyats. No sabien ben bé què dir, què fer, ni què regalar-li: potser un acordió? unes sabatilles? un tractor? una carrossa? Va arribar un moment, fins i tot, que no se'ls acudia res. I de sobte, ho van veure clar: una màquina de fer forats! Ja li va agradar, al Biel, però també va pensar:
- I la corona?
I els pares, és clar, també li van regalar una corona. Els va fer un petó ben gros, es va posar la corona i , tot i que ara ja la tenia, de tan content com estava ho va tornar a repetir:
- Vull una corona.
El Biel va fer un altre petó als seus pares, per acomiadar-se'n, perquè amb la corona posada se'n va anar cap a palau. Es va haver d'aturar a la Reixa Reial. Hi havia dos soldats altíssims, un a cada banda.
- No es pot passar -li van dir.
- Per què? -va preguntar el Biel.
- Perquè aquí viu el rei.
- I com sabeu que és el rei?
- Perquè porta corona.
- Doncs jo també porto corona.
- Doncs també deus ser el rei.
I van cridar:
- Entra el rei!
Van obrir la Reixa Reial i es van posar molt drets.
- Sóc el rei Biel! -va remugar el Biel, mentre entrava a palau i es trobava per primer cop a la seva vida amb el rei. El primer que va voler saber el Biel és per què servia exactament això de fer de rei.
- Doncs serveix, per exemple, per demanar moltes coses i que tothom et faci molt de cas - va dir el rei. Si el rei volia una pilota, posem per cas, la tenia al moment. Però que amb una no en tenia prou i en volia dues? Cap problema . No calia que fes res. De seguida, immediatament, només calia un cop de bastó reial i en tenia una altra. El problema és que quan les tenia no sabia que fer-ne. Però el Biel sí que sabia què fer-ne. En un moment el Biel li va ensenyar uns quants de jocs de pilota que el van deixar bocabadat. Aquell rei no s'havia divertit mai tant. Per comprovar si el rei deia tota la veritat, el Biel, com que al cap i a la fi era el dia del seu aniversari, va fer que demanés una banyera de xocolata, que va arribar immediatament. Aleshores, el Biel, per ensenyar al rei què feien els nens de 4 anys va començar a dibuixar al terra un tren de xocolata i van acabar sucant els peus a la banyera i saltant pels sofàs. El canceller es va començar a amoïnar. Que potser s'havia tornat boig, el rei? Va entrar al saló del tron amb tot un seguici d'empleats reials i va fer que tanquessin immediatament totes les cortines. Com que el rei no parava de preguntar, aleshores el Biel també li va explicar com una vegada es va eixugar els dits tots plens de xocolata a la paret però que els pares li havien dit que això no es feia.
- Fer de rei també serveix perquè ningú et digui que una cosa no es fa! - va cridar el rei. I immediatament es va eixugar els dits a les cortines. El rei no s'havia divertit mai tant. Fins llavors es passava els dies inaugurant edificis i rebent presidents. Ara ho empastifava tot de xocolata. I ara era ell qui volia saber exactament què s'havia de fer per fer de nen de 4 anys.
- No ho sé, com es fa; així, com vulguis. Però a mi , de vegades, no em fan gaire cas. - li va explicar el Biel.- I em diuen tossut o entremaliat! Però no ho sóc. Passa que em demanen coses avorrides o no m'ho expliquen bé.
- I quins secrets més teniu els nens de 4 anys? I què més feu? - preguntava el rei engrescat.
- Doncs ens esparraquem els pantalons, perseguim els gossos, toquem l'acordió i posem el món cap per avall. - li va explicar el Biel.
- S'ha acabat això de fer de rei! Que tothom faci el que vulgui! - va cridar el rei. Va trucar al canceller per comunicar-li que a partir d'ara faria de nen de 4 anys i aprendria a tocar l'acordió. Tot el palau estava revolucionat. I quan van veure el rei i el Biel agafant piles de paper de les Oficines Reials el Canceller es van espantar de veritat. Que potser volien fer una foguera i cremar el palau? Què passava dins del cap del rei? Fins i tot al cuiner se li va fer un nus a l'estómac.
- Confeti per al meu aniversari! No hi ha res millor que fer de nen -deia el Biel. Amb la màquina de fer forats havien fabricat una muntanya de confeti. Tot el palau va respirar alleugit. Com a mínim no hi hauria cap incendi. Però tothom corria encara amunt i avall sense saber ben bé què fer. Fins que el rei va tornar a cridar:
- Que tothom faci el que vulgui! El canceller, que sempre havia volgut ser cantant, va cantar. El cuiner, que volia ser jugador de rugbi, corria amb un meló. D'aficions secretes no en faltaven entre el personal del palau. Va ser un gran aniversari per al Biel que mai s'hauria imaginat el que podia donar de si voler una corona.
Només hi faltaven els seus pares, que també van venir, i mentre s'ho passaven d'allò més bé, vigilaven de reüll les cortines, no fos cas que algú tingués ganes d'eixugar-s'hi els dits. Ah, i per cert, sabeu quin regal va demanar el Biel l'any següent pel seu aniversari? Doncs un peu de rei.



Comentaris