Al món de l’educació sentim a parlar molt de respectar el ritme dels infants i de no avançar-nos als seus processos i etapes de vida.
Paral·lelament, vivim en una societat que no entén de ritme lent, que cada vegada demana més i que ens obliga a anar cada dia una mica més de pressa que el dia anterior.
A les escoles és molt (massa) habitual veure com se segueix un calendari que sovint no té ni cap ni peus: El dia 21 de setembre les classes s’omplen de propostes de #tardor . Dona molt de sí, però és coherent treballar-la quan anem amb pantalons curts i màniga curta? Nosaltres, que també parlem de tardor i ho fem amb més o menys encert, tenim una idea clara: té sentit parlar-ne quan el paisatge canvia: quan els arbres comencen a groguejar, quan trobem glans i avellanes a terra, quan anant a la plaça a jugar aixafem les fulles dels plataners bords, … Fins que tot això no passa, parlar de tardor és voler córrer massa.
Si bé les estacions de l’any són cada vegada més desdibuixades, tenim la sort de viure en un entorn en el que encara mana una mica la natura i que, si tenim paciència i som observadors, ens va marcant el tempo que hem de seguir. De vegades només cal parar, mirar, agafar aire i continuar! #escolaportellablanca 🍂
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada